Objectiu: Avaluació del estil d'aprenentatge del nen de 2-3 anys amb sospita de la síndrome de Dandi Walker.
Instruments: Qüestionari de l'EAP sobre l'estil d'aprenentatge.
Desenvolupament:
1.- Preferències quant a condicions ambientals:
a) Al pati: li agrada sortir al pati, abans s'enfadava quan havia de entrar a l'aula, ara ho tolera més. Li agrada més la sona de jocs de moviments, però principalment canvia molt de joc i de lloc, va voltant d'un joc a un altre.
b) A l'aula: Li agrada més l'espai manipulatiu/motriu i de joc simbòlic, sobretot en la cuina, però es mou molt al voltant de tota l'aula.
2.- Ritme:
El seu ritme d'aprenentatge és lent i necessita canviar molt d'activitat i es cansa amb facilitat. No manté l'atenció durant l'activitat, és molt dispers. Pot estar una estona jugant sol.
3.- Persistència: No és contínua sinó en intervals. És molt dispers.
4.- Rutina: necessita una rutina fixa, li agrada canviar d'activitat, encara que a vegades no accepta els canvis no previstos.
5.- Relació amb els adults: el tipus de relació que estableix és molt irregular, de volta i cop es nega a col·laborar.
6.- Variables físiques: aquestes variables li afecten molt l'estat d'ànim, a la sociabilitat i al grau d'activitat.
7.- Situacions conflictives: Ho resol pegant als companys.
8.- Consol: No vol el consol i prefereix estar tot sol.
9.- Reforç: respon molt bé al reforç verbal i als aplaudiments i a més s'ha d'estar constantment motivant-lo.
10.- Agrupament: respon millor al treball individual i al petit grup.
11.- Interacció: no necessita establir un vincle per a interaccionar amb els altres. Té un vincle d'aferrament amb l'educadora. Accepta relacionar-se amb altres adults, canvia els comportaments segons els adults. Amb els seus companys accepta les relacions i interacciona, canvia molt de companys.
12.- Activitats: respon millor a les activitats dirigides i orals i centrades en objectes.
13.- Reconeixement de capacitats/límits: baixa, no reconeix les seves capacitats.
14.- Habilitats d'aprenentatge:
15.- Autoexigència: baixa.
16.- Autonomia: baixa, depèn molt de l'adult.
17.- Autoestima: alta.
El moment de dia que està més receptiu és a l'arribada, que ve molt content.
Valoració:
jueves, 30 de abril de 2015
fASE 2: NIVELL DE COMPETÈNCIA CURRICULAR
Objectiu: Valoració del nivell de competència curricular de la nena amb deficiència auditiva.
Instruments: Pauta d'observació d'Educació Infantil 2-3 anys.
Desenvolupament:
Es va omplir el qüestionari del nivell de competència curricular a través de:
- L'observació directa al pati, a l'aula a l'hora de l'entrada i de la sortida amb els seus familiars,
- La informació de la tutora,
- La informació dels pares.
El qüestionari té els següents apartats:
Àrea 1: Coneixement de si mateix i autonomia personal.
1.- Coneixement d'un mateix i del propi cos.
- El propi cos. Sensacions, percepcions i necessitats:
La nena coneix algunes parts del seu cos; n'anomena algunes; reclama l'atenció de les persones adultes quan ho necessita; procura evitar les situacions que no li agraden; etc.
- Sentiments i emocions:
Expressa les seves emocions i els seus sentiments, de manera gestual i a través del plor i del somriure; reconeix mostres d'afecte i les accepta; es mostra habitualment tranquil·la; es calma fàcilment, manifesta por davant de determinades situacions; comença a controlar les seves emocions quan li diuen; etc.
- Acceptació i confiança en ell mateix:
Mostra confiança en les tasques habituals; s'esforça per vèncer les dificultats; vol fer les coses sola; li agrada fer les coses sola (és mot autònoma); li agrada ser el centre d'atenció; es mostra capritxosa i exigent i insisteix fins que aconsegueix el que vol només que a casa, en l'escoleta no; etc.
2.- Cura d'un mateix.
- Higiene, neteja i canvi:
Participa quan li renten les mans o la cara; accepta que el netegen; comença a controlar esfínters de dia; col·labora quan el vestim i quan el canviem; etc.
- Alimentació:
Menja tot sola, accepta varietat en el menjar, fa servir els estris; s'està asseguda mentre menja; etc.
- Descans:
Dorm bé; s'adorm sola; li costa dormir-se; es desperta tranquil·la i contenta; etc.
- Ordre i realització de les tasques, ítems:
Recull les joguines quan ho diu l'educadora a vegades; sap endreçar les coses en el seu lloc; troba els seus objectes personals; etc.
3.- Joc i moviment.
- Joc motriu, (en el pati o en activitats de moviment):
Li agrada sortir al pati; Juga a jocs tranquils; li agrada els jocs del pati; normalment no juga sola; etc.
- Marxa, desplaçament. Equilibri i postures:
S'està estones asseguda; Camina i corre amb seguretat; puja alternant els peus; camina endarrere algú metre; comença a saltar amb els dos peus; baixa les escales amb suport; xuta una pilota; etc. Normalment és molt cauta en els jocs motrius, li agraden més es jocs tranquils.
- Habilitat manual:
Li agraden els jocs de manipulació amb peces petites, passa les pàgines d'un conte una per una; fa piles amb peces petites; llança la pilota a un lloc determinat; fa puzles senzills; utilitza la forquilla i la cullera; aguanta el vas amb les mans; etc.
Àrea II: Coneixement de l'entorn.
1.- Adaptació a l'escola:
S'acomiada de la persona que l'acompanya sense dificultat; entra contenta a l'escola; etc.
- Orientació en l'espai i el temps:
Coneix els espais habituals de l'escola; es desplaça pels espais habituals; identifica diferents racons de l'aula; sap localitzar els diferents materials; etc.
- Hàbits socials i de convivència:
Coneix i s'adapta bé a l'organització horària de la classe; participa en les activitats de grup; sap on estan els materials de classe i els respecta; sap esperar el seu torn; no demana molta ajuda perquè és molt autònoma i tot ho vol fer sola; compleix les responsabilitats que li assignen; sap er petits encàrrecs; etc.
2.- Interacció i joc amb les altres persones:
- Relació amb els companys:
Es relaciona amb tots els infants de la seva aula; es mostra tranquil·la; no es baralla quasi amb els companys; comença a compartir objectes amb els altres; coneix a tots els companys i els seus noms; sap defensar-se d'altre company; etc.
- Relació amb les educadores i amb les altres persones adultes:
Es relaciona amb l'educadora, però no la cerca tot el temps, no és absorbent; comunica necessitats a l'adult, però no demana molta ajuda perquè és molt independent; accepta les propostes de l'educadora; accepta la relació amb altres persones conegudes de l'escola; reclama poc l'atenció; la relació acostuma a ser afectuosa i espontània; etc.
3.- Joc. Experimentació i exploració de l'entorn.
Té curiositat per tot el que li envolta; es mostra molt observadora i receptiva; manipula amb una finalitat concreta; juga espontàniament en els racons de joc simbòlic i amb els companys; no canvia molt de joc; participa dels jocs de grup; li agrada jugar més amb els ninots, joc simbòlic i mirar contes; no fa preguntes, tampoc explica de manera espontània, però si sap explicar situacions a través d'una imatge i a través de preguntes; te iniciativa; etc.
Àrea III: Llenguatges: Comunicació i representació.
1.- Llenguatge oral.
- Comunicació:
Comença a comunicar-se verbalment; té tendència a comunicar-se amb gestos; no explica coses a la tutora o a altres companys, però als pares si; és capaç de respondre a preguntes amb una paraula o "si" "no"; no demana ajuda verbalment; no utilitza el llenguatge normal en les diferents situacions però si el coneix; etc.
- Comprensió i expressió oral:
Entén ordres senzilles; quan es dona ordres a la classe, cal especificar-lii individualment; es recolza molt en el context; escolta els contes de la tutora; sap imitar sorolls dels animals; segueix la mímica de les cançons; parla poc; demana ajuda a través dels gestos; quan parla es reforça amb el gest; el coneixement que té del vocabulari és ampli, però reprodueix poc, cada vegada més; en situacions amb la seva família parla de manera més espontània, però a l'escoleta no, només parla quan se li demana alguna cosa, no junta dues paraules però, ara comença a demanar "què és això?" pot ser de sentir-lo a la tutora.
2.- Llenguatge plàstic.
Li agraden les activitats plàstiques; accepta les diferents tècniques que utilitzen a classe; li agrada dibuixar; etc.
3.- Llenguatge musical i expressió corporal.
Imita animals, personatges i estats d'ànim; reprodueix gestos i moviments amb el cos; segueix el ritme amb el cos; segueix les consignes de lent i ràpid, flux i fort; li agrada ballar; sap localitzar el lloc d'on prové el soroll; canta les cançons treballades; imita els gestos de les cançons i els recorda; aquest aspecte està molt treballada en casa, acudeix a una activitat extraescolar de música.
4.- Llenguatge matemàtic.
Utilitza criteris per agrupar de color, forma i ús; no comprèn encara els conceptes en relació al seu cos (dins/fora, dalt/baix, al costat, davant/darrere); sap dir algunes característiques dels objectes com el color i la mesura; sap diferenciar a partir de la manipulació i l'observació gros/petit, i llarg/curt; no pregunta sobre els objectes, però en casa si, ara comença a dir "què és això?".
Valoració:
Aquesta pauta d'observació s'ha anat omplint a través de la observació, la informació de la tutora i de la família. Seria interessant que la tutora disposara d'aquesta pauta dins de l'aula per fer les observacions i anotar-les cada trimestre i veure quan va fent els canvis i a més pot programar activitats pe fer observacions referits a la pauta, ja que en alguna ocasió la tutora responia que no sabia que això no l'havien treballat.
Instruments: Pauta d'observació d'Educació Infantil 2-3 anys.
Desenvolupament:
Es va omplir el qüestionari del nivell de competència curricular a través de:
- L'observació directa al pati, a l'aula a l'hora de l'entrada i de la sortida amb els seus familiars,
- La informació de la tutora,
- La informació dels pares.
El qüestionari té els següents apartats:
Àrea 1: Coneixement de si mateix i autonomia personal.
1.- Coneixement d'un mateix i del propi cos.
- El propi cos. Sensacions, percepcions i necessitats:
La nena coneix algunes parts del seu cos; n'anomena algunes; reclama l'atenció de les persones adultes quan ho necessita; procura evitar les situacions que no li agraden; etc.
- Sentiments i emocions:
Expressa les seves emocions i els seus sentiments, de manera gestual i a través del plor i del somriure; reconeix mostres d'afecte i les accepta; es mostra habitualment tranquil·la; es calma fàcilment, manifesta por davant de determinades situacions; comença a controlar les seves emocions quan li diuen; etc.
- Acceptació i confiança en ell mateix:
Mostra confiança en les tasques habituals; s'esforça per vèncer les dificultats; vol fer les coses sola; li agrada fer les coses sola (és mot autònoma); li agrada ser el centre d'atenció; es mostra capritxosa i exigent i insisteix fins que aconsegueix el que vol només que a casa, en l'escoleta no; etc.
2.- Cura d'un mateix.
- Higiene, neteja i canvi:
Participa quan li renten les mans o la cara; accepta que el netegen; comença a controlar esfínters de dia; col·labora quan el vestim i quan el canviem; etc.
- Alimentació:
Menja tot sola, accepta varietat en el menjar, fa servir els estris; s'està asseguda mentre menja; etc.
- Descans:
Dorm bé; s'adorm sola; li costa dormir-se; es desperta tranquil·la i contenta; etc.
- Ordre i realització de les tasques, ítems:
Recull les joguines quan ho diu l'educadora a vegades; sap endreçar les coses en el seu lloc; troba els seus objectes personals; etc.
3.- Joc i moviment.
- Joc motriu, (en el pati o en activitats de moviment):
Li agrada sortir al pati; Juga a jocs tranquils; li agrada els jocs del pati; normalment no juga sola; etc.
- Marxa, desplaçament. Equilibri i postures:
S'està estones asseguda; Camina i corre amb seguretat; puja alternant els peus; camina endarrere algú metre; comença a saltar amb els dos peus; baixa les escales amb suport; xuta una pilota; etc. Normalment és molt cauta en els jocs motrius, li agraden més es jocs tranquils.
- Habilitat manual:
Li agraden els jocs de manipulació amb peces petites, passa les pàgines d'un conte una per una; fa piles amb peces petites; llança la pilota a un lloc determinat; fa puzles senzills; utilitza la forquilla i la cullera; aguanta el vas amb les mans; etc.
Àrea II: Coneixement de l'entorn.
1.- Adaptació a l'escola:
S'acomiada de la persona que l'acompanya sense dificultat; entra contenta a l'escola; etc.
- Orientació en l'espai i el temps:
Coneix els espais habituals de l'escola; es desplaça pels espais habituals; identifica diferents racons de l'aula; sap localitzar els diferents materials; etc.
- Hàbits socials i de convivència:
Coneix i s'adapta bé a l'organització horària de la classe; participa en les activitats de grup; sap on estan els materials de classe i els respecta; sap esperar el seu torn; no demana molta ajuda perquè és molt autònoma i tot ho vol fer sola; compleix les responsabilitats que li assignen; sap er petits encàrrecs; etc.
2.- Interacció i joc amb les altres persones:
- Relació amb els companys:
Es relaciona amb tots els infants de la seva aula; es mostra tranquil·la; no es baralla quasi amb els companys; comença a compartir objectes amb els altres; coneix a tots els companys i els seus noms; sap defensar-se d'altre company; etc.
- Relació amb les educadores i amb les altres persones adultes:
Es relaciona amb l'educadora, però no la cerca tot el temps, no és absorbent; comunica necessitats a l'adult, però no demana molta ajuda perquè és molt independent; accepta les propostes de l'educadora; accepta la relació amb altres persones conegudes de l'escola; reclama poc l'atenció; la relació acostuma a ser afectuosa i espontània; etc.
3.- Joc. Experimentació i exploració de l'entorn.
Té curiositat per tot el que li envolta; es mostra molt observadora i receptiva; manipula amb una finalitat concreta; juga espontàniament en els racons de joc simbòlic i amb els companys; no canvia molt de joc; participa dels jocs de grup; li agrada jugar més amb els ninots, joc simbòlic i mirar contes; no fa preguntes, tampoc explica de manera espontània, però si sap explicar situacions a través d'una imatge i a través de preguntes; te iniciativa; etc.
Àrea III: Llenguatges: Comunicació i representació.
1.- Llenguatge oral.
- Comunicació:
Comença a comunicar-se verbalment; té tendència a comunicar-se amb gestos; no explica coses a la tutora o a altres companys, però als pares si; és capaç de respondre a preguntes amb una paraula o "si" "no"; no demana ajuda verbalment; no utilitza el llenguatge normal en les diferents situacions però si el coneix; etc.
- Comprensió i expressió oral:
Entén ordres senzilles; quan es dona ordres a la classe, cal especificar-lii individualment; es recolza molt en el context; escolta els contes de la tutora; sap imitar sorolls dels animals; segueix la mímica de les cançons; parla poc; demana ajuda a través dels gestos; quan parla es reforça amb el gest; el coneixement que té del vocabulari és ampli, però reprodueix poc, cada vegada més; en situacions amb la seva família parla de manera més espontània, però a l'escoleta no, només parla quan se li demana alguna cosa, no junta dues paraules però, ara comença a demanar "què és això?" pot ser de sentir-lo a la tutora.
2.- Llenguatge plàstic.
Li agraden les activitats plàstiques; accepta les diferents tècniques que utilitzen a classe; li agrada dibuixar; etc.
3.- Llenguatge musical i expressió corporal.
Imita animals, personatges i estats d'ànim; reprodueix gestos i moviments amb el cos; segueix el ritme amb el cos; segueix les consignes de lent i ràpid, flux i fort; li agrada ballar; sap localitzar el lloc d'on prové el soroll; canta les cançons treballades; imita els gestos de les cançons i els recorda; aquest aspecte està molt treballada en casa, acudeix a una activitat extraescolar de música.
4.- Llenguatge matemàtic.
Utilitza criteris per agrupar de color, forma i ús; no comprèn encara els conceptes en relació al seu cos (dins/fora, dalt/baix, al costat, davant/darrere); sap dir algunes característiques dels objectes com el color i la mesura; sap diferenciar a partir de la manipulació i l'observació gros/petit, i llarg/curt; no pregunta sobre els objectes, però en casa si, ara comença a dir "què és això?".
Valoració:
Aquesta pauta d'observació s'ha anat omplint a través de la observació, la informació de la tutora i de la família. Seria interessant que la tutora disposara d'aquesta pauta dins de l'aula per fer les observacions i anotar-les cada trimestre i veure quan va fent els canvis i a més pot programar activitats pe fer observacions referits a la pauta, ja que en alguna ocasió la tutora responia que no sabia que això no l'havien treballat.
miércoles, 29 de abril de 2015
FASE 2: INVENTARI DE DESENVOLUPAMENT BATTELLE
Objectius: Valoració de la nena amb deficiència auditiva a través de la realització de l'inventari de desenvolupament Battelle.
Instruments: Inventari del desenvolupament Battelle i l'observació.
Desenvolupament:
- Àrea personal/social:
Els ítems que es valoren en aquesta àrea són: interacció amb l'adult, que dóna alta, 36. Expressió de sentiments/afecte, 20. Autoconcepte, 20. Interacció amb els companys, 22. Col·laboració, 12. I rol social, 16. L'edat de referència obtinguda és de 42 mesos.
- Àrea adaptativa:
Atenció, 20. Menjar, 26. Vestit, 16. Responsabilitat personal, 6. higiene personal, 11. L'edat de referència obtinguda és de 42 mesos.
- Àrea Motora:
Control muscular, 12. Coordinació corporal, 22. Locomoció, 24. Motricitat fina, 20. Motricitat perceptiva, 12. L'edat de referència obtinguda és de 32 mesos.
- Àrea comunicació:
Receptiva, 25. Expressiva, 22. L'edat de referència obtinguda és de 26 mesos.
- Àrea cognitiva:
Discriminació perceptiva, 14. Memòria, 14. Raonament i habilitats escolars, 10. Desenvolupament conceptual, 10. L'edat de referència obtinguda és de 40 mesos.
I la puntuació total va ser de 38 mesos.
Valoració:
Hi ha moltes aspectes a avaluar i habilitats que estan molt relacionats amb el llenguatge i l'alumna dóna més baix aquestes que estan relacionats amb el llenguatge i sobretot expressiu. L'alumna està per damunt de la seva edat en totes les àrees menys en l'àrea de llenguatge que dóna 32-33 mesos en comunicació receptiva i 24 mesos en expressiva. Són uns resultats d'acord amb la deficiència de l'alumna i a més la referència dels resultats per damunt de la seva edat en la resta de les àrees.
Instruments: Inventari del desenvolupament Battelle i l'observació.
Desenvolupament:
- Àrea personal/social:
Els ítems que es valoren en aquesta àrea són: interacció amb l'adult, que dóna alta, 36. Expressió de sentiments/afecte, 20. Autoconcepte, 20. Interacció amb els companys, 22. Col·laboració, 12. I rol social, 16. L'edat de referència obtinguda és de 42 mesos.
- Àrea adaptativa:
Atenció, 20. Menjar, 26. Vestit, 16. Responsabilitat personal, 6. higiene personal, 11. L'edat de referència obtinguda és de 42 mesos.
- Àrea Motora:
Control muscular, 12. Coordinació corporal, 22. Locomoció, 24. Motricitat fina, 20. Motricitat perceptiva, 12. L'edat de referència obtinguda és de 32 mesos.
- Àrea comunicació:
Receptiva, 25. Expressiva, 22. L'edat de referència obtinguda és de 26 mesos.
- Àrea cognitiva:
Discriminació perceptiva, 14. Memòria, 14. Raonament i habilitats escolars, 10. Desenvolupament conceptual, 10. L'edat de referència obtinguda és de 40 mesos.
I la puntuació total va ser de 38 mesos.
Valoració:
Hi ha moltes aspectes a avaluar i habilitats que estan molt relacionats amb el llenguatge i l'alumna dóna més baix aquestes que estan relacionats amb el llenguatge i sobretot expressiu. L'alumna està per damunt de la seva edat en totes les àrees menys en l'àrea de llenguatge que dóna 32-33 mesos en comunicació receptiva i 24 mesos en expressiva. Són uns resultats d'acord amb la deficiència de l'alumna i a més la referència dels resultats per damunt de la seva edat en la resta de les àrees.
FASE 2: AVALUACIÓ DEL CONTEXT SOCIOFAMILIAR
Objectiu: Avaluació del context familiar d'una nena de l'aula 2-3 anys d'una escoleta pública amb deficiència auditiva severa.
Instruments: Entrevista familiar.
Desenvolupament: Es va citar al pares a l'escoleta per fer una entrevista familiar.
1.- Primer es recullen les dades d'identificació de l'infant i la seva família. El domicili, la professió dels pares, els germans, etc. Té un germà més gran matriculat a primària.
2.- Després es recullen els antecedents familiars i personals, l'avi patern també té problemes de deficiència auditiva. Dades de l'embaràs i el part que va ser a termini i natural i les característiques post-natals que va ser a les proves de l'oïda dels nadons que es van adonar que no anava bé i que calia fer-li més proves a la nena més endavant.
3.- Salut i desenvolupament: Es recullen les dades del seu pediatra, de l'otorrí, de les proves específiques de la pèrdua auditiva, dels controls mèdics, etc.
4.- Desenvolupament evolutiu: Pel que fa a la motricitat gruixada i fina, tot va estar bé. En el llenguatge i comunicació, no diu quasi paraules, no fa onomatopeies, no repeteix, però sembla que entén situacions que estan molt contextualitzades, com anar al carrer, menjar, la higiene personal, etc.
5.- Hàbits: En casa treballen els hàbits d'alimentació, vestit i son. Encara no controla esfínters.
6.- Pel que fa al joc, té joc simbòlic, respon a iniciatives de joc dels pares, s'apropa a altres nens per a jugar, li agrada els programes infantils de la televisió, mira contes amb els seus pares.
7.- Els pares diuen que en casa és una nena molt alegre i afectuosa, en l'escoleta es mostra molt tímida. Els pares diuen que és molt capritxosa i constantment està demanant atenció. Té alguna enrabiada quan no aconsegueix això que vol.
8.- Relacions familiars i dinàmica interna: Té una rutina establerta. Els pares estan molt involucrats i sensibilitzats amb les dificultats de la nena i treballen amb ella tots els dies a través del joc.
9- Actituds dels pares davant les dificultats de la seva filla. Els pares es mostres preocupats però molt optimistes i col·laboradors. Els preocupa que la nena no arribi a parlar abans d'anar a l'escola de primària.
Valoració: El pares estan molt involucrats amb la estimulació de la nena i són col·laboradors, diuen que necessiten orientacions per a sabre com actuar i estimular a la seva filla en casa.
Instruments: Entrevista familiar.
Desenvolupament: Es va citar al pares a l'escoleta per fer una entrevista familiar.
1.- Primer es recullen les dades d'identificació de l'infant i la seva família. El domicili, la professió dels pares, els germans, etc. Té un germà més gran matriculat a primària.
2.- Després es recullen els antecedents familiars i personals, l'avi patern també té problemes de deficiència auditiva. Dades de l'embaràs i el part que va ser a termini i natural i les característiques post-natals que va ser a les proves de l'oïda dels nadons que es van adonar que no anava bé i que calia fer-li més proves a la nena més endavant.
3.- Salut i desenvolupament: Es recullen les dades del seu pediatra, de l'otorrí, de les proves específiques de la pèrdua auditiva, dels controls mèdics, etc.
4.- Desenvolupament evolutiu: Pel que fa a la motricitat gruixada i fina, tot va estar bé. En el llenguatge i comunicació, no diu quasi paraules, no fa onomatopeies, no repeteix, però sembla que entén situacions que estan molt contextualitzades, com anar al carrer, menjar, la higiene personal, etc.
5.- Hàbits: En casa treballen els hàbits d'alimentació, vestit i son. Encara no controla esfínters.
6.- Pel que fa al joc, té joc simbòlic, respon a iniciatives de joc dels pares, s'apropa a altres nens per a jugar, li agrada els programes infantils de la televisió, mira contes amb els seus pares.
7.- Els pares diuen que en casa és una nena molt alegre i afectuosa, en l'escoleta es mostra molt tímida. Els pares diuen que és molt capritxosa i constantment està demanant atenció. Té alguna enrabiada quan no aconsegueix això que vol.
8.- Relacions familiars i dinàmica interna: Té una rutina establerta. Els pares estan molt involucrats i sensibilitzats amb les dificultats de la nena i treballen amb ella tots els dies a través del joc.
9- Actituds dels pares davant les dificultats de la seva filla. Els pares es mostres preocupats però molt optimistes i col·laboradors. Els preocupa que la nena no arribi a parlar abans d'anar a l'escola de primària.
Valoració: El pares estan molt involucrats amb la estimulació de la nena i són col·laboradors, diuen que necessiten orientacions per a sabre com actuar i estimular a la seva filla en casa.
23/03/2015
Objectiu: Revisió de l'inventari de desenvolupament Battelle.
Instruments: inventari de desenvolupament Battelle.
Autor: J. Newborg, J.R. Stock i L. Wnek.
Adaptació a l'espanyol: Mª V. de la Cruz i M. Gonzàlez.
Editorial: TEA Publicaciones de Psicologia Aplicada
Edat d'aplicació: Infants d'educació infantil i primària.
Finalitat: els objectius bàsics de l'instrument són:
- Identificar els punts forts i febles del desenvolupament dels infants, amb o sense trastorns, de les etapes de l'Educació Infantil i Primària.
- Avaluar infants, especialment de 0 a 2 anys, que es considerin de risc en algunes àrees del desenvolupament.
- Avaluar de manera general infants d'educació Infantil i Primària.
- Avaluar programes de desenvolupament individual.
- Controlar els progressos de l'infant a curt i llarg termini.
Característiques: L'inventari té 341 ítems distribuïts en les següents àrees i subàrees:
- Àrea Personal/Social: Té 85 ítems agrupats en 6 subàrees (Interacció amb l'adult, Expressió de sentiments/afecció, Autoconcepte, Interacció amb els companys, Col·laboració i xarxa social.
- Àrea Adaptativa: Té 59 ítems agrupats en 5 subàrees (Atenció, menjar, vestit, responsabilitat personal i higiene personal).
- Àrea motriu: Té 82 ítems agrupats en 5 subàrees (Control dels mascles, coordinació del cos, locomoció, motricitat fina i motricitat perceptiva.
- Àrea de comunicació: Té 59 ítems distribuïts en 2 subàrees (Comunicació receptiva i comunicació expressiva).
- Àrea Cognitiva: Té 56 ítems agrupats en 4 subàrees (discriminació perceptiva, memòria, raonament i habilitats escolars i desenvolupament conceptual).
L'inventari té a més una prova d'screening d'aplicació més ràpida que permet determinar si és necessari l'aplicació de l'inventari sencer.
Material:
- Un manual i 6 quaderns d'aplicació independents (un per cada àrea i altre per a la prova d'screening), un sobre amb làmines, quadern d'anotació i perfil i full d'anotació de la prova d'screening.
- Els materials necessaris es poden aconseguir fàcilment.
- Al principi de cada quadern d'aplicació, es presenta una relació dels materials necessaris per fer la prova.
- Un llistat de materials complementaris per a avaluar nens amb discapacitats.
Normes d'aplicació: Té 3 procediments per a obtenir informació:
- Examen estructurat: La informació s'obté en un entorn controlat. Als quaderns d'aplicació per a cada àrea, s'expliquen els procediments específics per a cada ítem.
- Observació: avaluació del nen al seu entorn natural.
- Entrevista informativa: es formulen als pares o professors les preguntes relatives al comportament de l'infant.
L'examinador triarà la forma d'actuació que li proporcioni millor resultat. Dependent de l'àrea o ítems a avaluar es pot triar un o altre procediment.
-´Es recomana passar primer les àrees personal/social i adaptativa.
Per aconseguir una bona aplicació és convenient administrar les subàrees en el mateix ordre en que apareixen.
Normes de qualificació/puntuació:
- Per a valorar la realització de l'infant, a cada ítem s'ha establert un sistema de 3 punts amb els següents criteris: 2 punts si el nen respon d'acord amb el criteri establert; 1 punt si l'infant intenta `la indicació però no aconsegueix totalment el criteri establert; 0 punts si el nen no pot o no vol intentar un ítem o la resposta és una aproximació extremadament pobre a la conducta desitjada.
- Per a la seva aplicació s'ha d'establir el llinda i el sostre.
- Llindar: ítem per davall del qual es pot tenir la completa seguretat que l'infant tindrà la puntuació 2 en tots els ítems. Es considera que a cada subàrea s'obté el llindar quan el nen aconsegueix la puntuació 2 en dos ítems consecutius d'un nivell d'edat determinat. En la pàgina 26 del manual s'especifiqués les normes per a determinar el llindar.
- Una vegada establert el llindar, es continuarà l'aplicació fins arribar al sostre, que és l'ítem per damunt del qual l'infant obtindria la puntuació 0 en tots els ítems.
- El sostre de cada subàrea s'aconsegueix quan l'infant rebre la puntuació 0 en dos ítems consecutius.
Valoració: És important preparar prèviament a l'aplicació de la prova el llistat d'ítems a valorar segons l'edat en mesos del subjecte. Estudiar les normes específiques d'aplicació de cada ítem i preparar el material que serà necessari.
Instruments: inventari de desenvolupament Battelle.
Autor: J. Newborg, J.R. Stock i L. Wnek.
Adaptació a l'espanyol: Mª V. de la Cruz i M. Gonzàlez.
Editorial: TEA Publicaciones de Psicologia Aplicada
Edat d'aplicació: Infants d'educació infantil i primària.
Finalitat: els objectius bàsics de l'instrument són:
- Identificar els punts forts i febles del desenvolupament dels infants, amb o sense trastorns, de les etapes de l'Educació Infantil i Primària.
- Avaluar infants, especialment de 0 a 2 anys, que es considerin de risc en algunes àrees del desenvolupament.
- Avaluar de manera general infants d'educació Infantil i Primària.
- Avaluar programes de desenvolupament individual.
- Controlar els progressos de l'infant a curt i llarg termini.
Característiques: L'inventari té 341 ítems distribuïts en les següents àrees i subàrees:
- Àrea Personal/Social: Té 85 ítems agrupats en 6 subàrees (Interacció amb l'adult, Expressió de sentiments/afecció, Autoconcepte, Interacció amb els companys, Col·laboració i xarxa social.
- Àrea Adaptativa: Té 59 ítems agrupats en 5 subàrees (Atenció, menjar, vestit, responsabilitat personal i higiene personal).
- Àrea motriu: Té 82 ítems agrupats en 5 subàrees (Control dels mascles, coordinació del cos, locomoció, motricitat fina i motricitat perceptiva.
- Àrea de comunicació: Té 59 ítems distribuïts en 2 subàrees (Comunicació receptiva i comunicació expressiva).
- Àrea Cognitiva: Té 56 ítems agrupats en 4 subàrees (discriminació perceptiva, memòria, raonament i habilitats escolars i desenvolupament conceptual).
L'inventari té a més una prova d'screening d'aplicació més ràpida que permet determinar si és necessari l'aplicació de l'inventari sencer.
Material:
- Un manual i 6 quaderns d'aplicació independents (un per cada àrea i altre per a la prova d'screening), un sobre amb làmines, quadern d'anotació i perfil i full d'anotació de la prova d'screening.
- Els materials necessaris es poden aconseguir fàcilment.
- Al principi de cada quadern d'aplicació, es presenta una relació dels materials necessaris per fer la prova.
- Un llistat de materials complementaris per a avaluar nens amb discapacitats.
Normes d'aplicació: Té 3 procediments per a obtenir informació:
- Examen estructurat: La informació s'obté en un entorn controlat. Als quaderns d'aplicació per a cada àrea, s'expliquen els procediments específics per a cada ítem.
- Observació: avaluació del nen al seu entorn natural.
- Entrevista informativa: es formulen als pares o professors les preguntes relatives al comportament de l'infant.
L'examinador triarà la forma d'actuació que li proporcioni millor resultat. Dependent de l'àrea o ítems a avaluar es pot triar un o altre procediment.
-´Es recomana passar primer les àrees personal/social i adaptativa.
Per aconseguir una bona aplicació és convenient administrar les subàrees en el mateix ordre en que apareixen.
Normes de qualificació/puntuació:
- Per a valorar la realització de l'infant, a cada ítem s'ha establert un sistema de 3 punts amb els següents criteris: 2 punts si el nen respon d'acord amb el criteri establert; 1 punt si l'infant intenta `la indicació però no aconsegueix totalment el criteri establert; 0 punts si el nen no pot o no vol intentar un ítem o la resposta és una aproximació extremadament pobre a la conducta desitjada.
- Per a la seva aplicació s'ha d'establir el llinda i el sostre.
- Llindar: ítem per davall del qual es pot tenir la completa seguretat que l'infant tindrà la puntuació 2 en tots els ítems. Es considera que a cada subàrea s'obté el llindar quan el nen aconsegueix la puntuació 2 en dos ítems consecutius d'un nivell d'edat determinat. En la pàgina 26 del manual s'especifiqués les normes per a determinar el llindar.
- Una vegada establert el llindar, es continuarà l'aplicació fins arribar al sostre, que és l'ítem per damunt del qual l'infant obtindria la puntuació 0 en tots els ítems.
- El sostre de cada subàrea s'aconsegueix quan l'infant rebre la puntuació 0 en dos ítems consecutius.
Valoració: És important preparar prèviament a l'aplicació de la prova el llistat d'ítems a valorar segons l'edat en mesos del subjecte. Estudiar les normes específiques d'aplicació de cada ítem i preparar el material que serà necessari.
FASE 2: TAULA DE DESENVOLUPAMENT HAIZEA-LLEVANT
Objectiu: valoració psicopedagògica d'un nen de l'aula 2-3 anys d'una escoleta pública amb sospita de la síndrome de Dandy Walker.
Instruments: Taula de desenvolupament Haizea-Llevant.
Desenvolupament: Aquesta taula de desenvolupament és de 0- 5 anys, i com que el nen té 32 mesos, he marcat la línia de referència dels 32 mesos i dels ítems de socialització només fa el nº 19: dramatitza seqüències. Per tant, he anat als ítems anteriors i fa: beu d'un got, menja amb cullera, ajuda a recollir les joguines, dona el menjar a les nines. Menys el de llevar-se els pantalons i d'imitar les tasques de la llar que li he demanat a la seva mare i aquest últim, diu que a casa si ho fa. També acompleix l'ítem d'alarma: passa ininterrompudament d'una activitat fins a altra. Però no acompleix l'ítem d'alarma d'incapacitat per a desenvolupar joc simbòlic.
Dels ítems de llenguatge i lògica-matemàtica, dels 8 que el correspon per edat, fa el d'utilitzar els pronoms (jo, tu, mio) i el d'identificar els objectes pel seu ús: amb la pinta pentinava a la nina, i amb el got li donava de beure. També he baixat als ítems anteriors a la seva edat i els fa tots menys el de combinar dues paraules i el d'anomenar 5 imatges. No acompleix l'ítem d'alarma d'estereotípies verbals.
Quant als ítems de manipulació, no fa cap de la seva edat i si fa tots els inferiors a la seva edat.
Per últim, al postural, no fa ningú de la seva edat, però inicia l'ítem 95 de saltar amb els peus junts. En canvi els anteriors si els fa tots.
Valoració: Molts dels ítems d'aquesta taula es poden observar directament, però d'altres s'han d'observar en altres moments o bé demanar-hi a la tutora i a la seva mare, com per exemple els ítems de llevar-se els pantalons. Igualment també va resultar difícil passar aquestes proves perquè no col·laborava massa, primer perquè té molt poca atenció i després perquè la majoria de les vegades vaig observar que no entenia el que se li demanava. Quan entenia la dinàmica del joc col·laborava més. En aquestes situacions la tutora és una font d'informació molt útil, a més alguns exercicis es pot demanar a la tutora que ho faci dins e l'activitat de l'aula. Aquest nen té una relació molt bona amb la seva tutora, i aquesta sap com aconseguir la col·laboració del nen i com mantenir l'atenció.
Pel proper dia continuaré amb altra prova, amb l'inventari de desenvolupament Battelle.
Instruments: Taula de desenvolupament Haizea-Llevant.
Desenvolupament: Aquesta taula de desenvolupament és de 0- 5 anys, i com que el nen té 32 mesos, he marcat la línia de referència dels 32 mesos i dels ítems de socialització només fa el nº 19: dramatitza seqüències. Per tant, he anat als ítems anteriors i fa: beu d'un got, menja amb cullera, ajuda a recollir les joguines, dona el menjar a les nines. Menys el de llevar-se els pantalons i d'imitar les tasques de la llar que li he demanat a la seva mare i aquest últim, diu que a casa si ho fa. També acompleix l'ítem d'alarma: passa ininterrompudament d'una activitat fins a altra. Però no acompleix l'ítem d'alarma d'incapacitat per a desenvolupar joc simbòlic.
Dels ítems de llenguatge i lògica-matemàtica, dels 8 que el correspon per edat, fa el d'utilitzar els pronoms (jo, tu, mio) i el d'identificar els objectes pel seu ús: amb la pinta pentinava a la nina, i amb el got li donava de beure. També he baixat als ítems anteriors a la seva edat i els fa tots menys el de combinar dues paraules i el d'anomenar 5 imatges. No acompleix l'ítem d'alarma d'estereotípies verbals.
Quant als ítems de manipulació, no fa cap de la seva edat i si fa tots els inferiors a la seva edat.
Per últim, al postural, no fa ningú de la seva edat, però inicia l'ítem 95 de saltar amb els peus junts. En canvi els anteriors si els fa tots.
Valoració: Molts dels ítems d'aquesta taula es poden observar directament, però d'altres s'han d'observar en altres moments o bé demanar-hi a la tutora i a la seva mare, com per exemple els ítems de llevar-se els pantalons. Igualment també va resultar difícil passar aquestes proves perquè no col·laborava massa, primer perquè té molt poca atenció i després perquè la majoria de les vegades vaig observar que no entenia el que se li demanava. Quan entenia la dinàmica del joc col·laborava més. En aquestes situacions la tutora és una font d'informació molt útil, a més alguns exercicis es pot demanar a la tutora que ho faci dins e l'activitat de l'aula. Aquest nen té una relació molt bona amb la seva tutora, i aquesta sap com aconseguir la col·laboració del nen i com mantenir l'atenció.
Pel proper dia continuaré amb altra prova, amb l'inventari de desenvolupament Battelle.
viernes, 17 de abril de 2015
FASE 2: TEST DE DESENVOLUPAMENT BRUNET-LEZINE
Objectiu: Inici de la valoració psicopedagògica d'un nen de l'aula 2-3 anys d'una escoleta pública amb sospita de la síndrome de Dandy Walker.
Instruments: Brune-Lézine, observació.
Desenvolupament: Després de la derivació de l'educadora de l'escoleta a través del full de derivació, de l'entrevista amb la tutora i de l'entrevista familiar, vàrem passar la prova de Brunet-Lézine a l'infant.
Hi ha antecedents familiars de síndrome X fràgil a la família de la mare. Però l'han fet aquestes proves especifiques i ha donat negatiu. Continua amb el seguiment de neuropediatria de l'hospital i amb les proves neurològiques per a confirmar o descartar el diagnòstic de la síndrome.
L'infant té dos anys i set mesos (31 mesos). Les proves del Brunet Lezinne avalua la part motriu, l'oculo-manual, la del llenguatge i la social.
Ha estat molt difícil passar les proves a l'infant per què no manté l'atenció quasi uns segons i a més, moltes vegades es negava a fer els ítems. Passava d'una activitat fins a altra sense aturar-se. Moltes vegades es negava a fer això que se li proposava. He tingut que passar la proves en dos dies i recorre a la informació de la mestra per veure si feia alguns ítems i a l'observació a l'aula.
Com que té 31 mesos he començat pels ítems dels 30 mesos, i només ha fet dos: puja una escala alternant els peus (i fa poc que ho fa) i utilitza dos pronoms (jo i tu). Després he passat els ítems dels 24 mesos, i dels 10 ha fet 5. Els dos posturals: dóna una potada a la pilota i es manté sobre un peu (encara que li costa els dos). Fa dos ítems dels tres que hi ha de l'habilitat oculo-manual (no fa el de voltejar la tablilla amb les tres peces). I fa un ítem dels de llengautge: nombra 4 objectes dels 10 que li he mostrat, però de les imatges no em deia res, semblava que no volia. He passat també els ítems de 20 mesos i no ha fet dos ítems de la manipulació oculo-manual i un de llenguatge, sobretot els que han de veure amb l'expressió com el de fer frases de dues paraules. En canvi els ítems dels 17 mesos ho fa tots.
Els resultats són significatius, en els ítems de postural dona 83, els de manipulació oculo-manual 69, els de llenguatge 65, els de socialització 61 i global 70. Per tant si considerem que per davall de 70 comença a ser significatiu. Per tant s'han de treballar totes les àrees.
Valoració: Em sembla molt difícil fer una valoració psicopedagògica a infants tant petits, i sobretot a aquest nen per què a més de que és molt petit, té l'atenció molt dispersa i es negava a fer el que se li proposava. S'ha de continuar fent-li proves, repetir aquesta també més endavant i completar l'avaluació amb les informacions de la tutora i la família i amb observacions directes en diferents situacions, així com la recopilació d'informació d'altres serveis que treballen amb l'infant com el SEDIAP, etc. Altres proves que s'hauria de passar seria l'escala d'Haizea-Llevant l'inventari del desenvolupament BATTELLE, i l'inventari del desenvolupament comunicatiu McArtzur.
Instruments: Brune-Lézine, observació.
Desenvolupament: Després de la derivació de l'educadora de l'escoleta a través del full de derivació, de l'entrevista amb la tutora i de l'entrevista familiar, vàrem passar la prova de Brunet-Lézine a l'infant.
Hi ha antecedents familiars de síndrome X fràgil a la família de la mare. Però l'han fet aquestes proves especifiques i ha donat negatiu. Continua amb el seguiment de neuropediatria de l'hospital i amb les proves neurològiques per a confirmar o descartar el diagnòstic de la síndrome.
L'infant té dos anys i set mesos (31 mesos). Les proves del Brunet Lezinne avalua la part motriu, l'oculo-manual, la del llenguatge i la social.
Ha estat molt difícil passar les proves a l'infant per què no manté l'atenció quasi uns segons i a més, moltes vegades es negava a fer els ítems. Passava d'una activitat fins a altra sense aturar-se. Moltes vegades es negava a fer això que se li proposava. He tingut que passar la proves en dos dies i recorre a la informació de la mestra per veure si feia alguns ítems i a l'observació a l'aula.
Com que té 31 mesos he començat pels ítems dels 30 mesos, i només ha fet dos: puja una escala alternant els peus (i fa poc que ho fa) i utilitza dos pronoms (jo i tu). Després he passat els ítems dels 24 mesos, i dels 10 ha fet 5. Els dos posturals: dóna una potada a la pilota i es manté sobre un peu (encara que li costa els dos). Fa dos ítems dels tres que hi ha de l'habilitat oculo-manual (no fa el de voltejar la tablilla amb les tres peces). I fa un ítem dels de llengautge: nombra 4 objectes dels 10 que li he mostrat, però de les imatges no em deia res, semblava que no volia. He passat també els ítems de 20 mesos i no ha fet dos ítems de la manipulació oculo-manual i un de llenguatge, sobretot els que han de veure amb l'expressió com el de fer frases de dues paraules. En canvi els ítems dels 17 mesos ho fa tots.
Els resultats són significatius, en els ítems de postural dona 83, els de manipulació oculo-manual 69, els de llenguatge 65, els de socialització 61 i global 70. Per tant si considerem que per davall de 70 comença a ser significatiu. Per tant s'han de treballar totes les àrees.
Valoració: Em sembla molt difícil fer una valoració psicopedagògica a infants tant petits, i sobretot a aquest nen per què a més de que és molt petit, té l'atenció molt dispersa i es negava a fer el que se li proposava. S'ha de continuar fent-li proves, repetir aquesta també més endavant i completar l'avaluació amb les informacions de la tutora i la família i amb observacions directes en diferents situacions, així com la recopilació d'informació d'altres serveis que treballen amb l'infant com el SEDIAP, etc. Altres proves que s'hauria de passar seria l'escala d'Haizea-Llevant l'inventari del desenvolupament BATTELLE, i l'inventari del desenvolupament comunicatiu McArtzur.
jueves, 16 de abril de 2015
11/03/15
Objectiu: Revisar i familiaritzar-me amb la prova HAIZEA-LLEVANT
Instruments: escala/taula del desenvolupament Haizea-Llevant
Instruments: escala/taula del desenvolupament Haizea-Llevant
Autores: Fernandez Álvarez, E. Fernandez Matamoros I, Fuentes Biggi J, Rueda Quillet J.
Editorial: Administració de la Comunitat Autònoma del País Basc. Departament de Treball i Seguretat Social,Vitoria (1991)
Aplicació individual a infants de 0-5 anys.
Finalitat: És un test cribratge, per a comprovar els desenvolupament cognitiu, social i motriu dels infants. Es va dissenyar per a facilitar la valoració del desenvolupament infantil, a la fi de detectar precoçment dificultats en les quals este més indicat una valoració més completa i especialitzada. Per altra banda inclou signes d'alarma que indica la possibilitat d'alteracions.
Característiques:
Està formada per 97 elements distribuïts en les següents àrees:
- Socialització: 26 elements
- Llenguatge i lògica matemàtica: 31 elements
- Manipulació (motricitat fina): 19 elements
- Postural (motricitat gruixuda): 21 elements.
Inclou també 7 senyals d'alerta a qualsevol edat i 17 senyals d'alerta a partir d'edats concretes i distribuïdes segons l'àrea del desenvolupament.
El test s'acompanya amb una taula on apareix distribuïts els 97 ítems i les senyes d'alarma segons les àrees de desenvolupament i edat. A cada ítem s'indica si es realitza satisfactòriament pel 50% (inici del color verd), pel 75% (inici del color blau) i pel 95% (final del color blau)
Material: Paper, tisores, nina, got, cullera, dos titelles de guant, mocador, cotxe de joguina, llapis i boli, pinta, 4 targetes de colors (groc, vermell, blau i verd) targeta amb una línia llarga i altra curta, targeta amb els cincs primers nombres, targeta amb un animal i targeta amb 4 animals, làmina amb cinc objectes comuns, 10 targetes amb objectes comuns (got, cullera, ganivet, casa, taula, cadira, rellotge, sabata, gos i cotxe), pilota petita vermell, pilota d'aire, 5 boletes verds, 5 cubs i un paquet de mocadors.
Normes d'aplicació: És important crear un ambient agradable i recomanar la presència de la família. Després de jugar un poc amb el nen, es pot començar la prova per l'àrea de socialització. No és necessari mantenir l'ordre estricte de la prova, s'ha de valorar la situació particular. S'ha de tenir en compte que l'infant no tingui son o gana, o este malat o cansat.
Normes específiques d'aplicació de cada ítem: al manual es reuneix les normes específiques d'aplicació de cada ítem, amb el material que es precisa, la manera de portar-lo a terme i el criteri pel que es valora la seva realització.
Normes d'interpretació: Per la interpretació del text es fa una línia vertical partint de l'edat en mesos de l'infant i travessant les àrees del desenvolupament. Hi ha que avaluar que el subjecte realitzi els ítems dels que quedin a l'esquerra de la línia traçada o els que travessen la línia.
En el cas que es constati la falta d'adquisició dels ítems en una o vàries àrees, així com la presència de senyals d'alarma, es determinarà la necessitat de realitzar altres estudis diagnòstics.
Valoració: És important preparar prèviament a l'aplicació de la prova el llistat d'ítems a valorar segons l'edat en mesos del subjecte. Estudiar les normes específiques d'aplicació de cada ítem i preparar el material que serà necessari.
Editorial: Administració de la Comunitat Autònoma del País Basc. Departament de Treball i Seguretat Social,Vitoria (1991)
Aplicació individual a infants de 0-5 anys.
Finalitat: És un test cribratge, per a comprovar els desenvolupament cognitiu, social i motriu dels infants. Es va dissenyar per a facilitar la valoració del desenvolupament infantil, a la fi de detectar precoçment dificultats en les quals este més indicat una valoració més completa i especialitzada. Per altra banda inclou signes d'alarma que indica la possibilitat d'alteracions.
Característiques:
Està formada per 97 elements distribuïts en les següents àrees:
- Socialització: 26 elements
- Llenguatge i lògica matemàtica: 31 elements
- Manipulació (motricitat fina): 19 elements
- Postural (motricitat gruixuda): 21 elements.
Inclou també 7 senyals d'alerta a qualsevol edat i 17 senyals d'alerta a partir d'edats concretes i distribuïdes segons l'àrea del desenvolupament.
El test s'acompanya amb una taula on apareix distribuïts els 97 ítems i les senyes d'alarma segons les àrees de desenvolupament i edat. A cada ítem s'indica si es realitza satisfactòriament pel 50% (inici del color verd), pel 75% (inici del color blau) i pel 95% (final del color blau)
Material: Paper, tisores, nina, got, cullera, dos titelles de guant, mocador, cotxe de joguina, llapis i boli, pinta, 4 targetes de colors (groc, vermell, blau i verd) targeta amb una línia llarga i altra curta, targeta amb els cincs primers nombres, targeta amb un animal i targeta amb 4 animals, làmina amb cinc objectes comuns, 10 targetes amb objectes comuns (got, cullera, ganivet, casa, taula, cadira, rellotge, sabata, gos i cotxe), pilota petita vermell, pilota d'aire, 5 boletes verds, 5 cubs i un paquet de mocadors.
Normes d'aplicació: És important crear un ambient agradable i recomanar la presència de la família. Després de jugar un poc amb el nen, es pot començar la prova per l'àrea de socialització. No és necessari mantenir l'ordre estricte de la prova, s'ha de valorar la situació particular. S'ha de tenir en compte que l'infant no tingui son o gana, o este malat o cansat.
Normes específiques d'aplicació de cada ítem: al manual es reuneix les normes específiques d'aplicació de cada ítem, amb el material que es precisa, la manera de portar-lo a terme i el criteri pel que es valora la seva realització.
Normes d'interpretació: Per la interpretació del text es fa una línia vertical partint de l'edat en mesos de l'infant i travessant les àrees del desenvolupament. Hi ha que avaluar que el subjecte realitzi els ítems dels que quedin a l'esquerra de la línia traçada o els que travessen la línia.
En el cas que es constati la falta d'adquisició dels ítems en una o vàries àrees, així com la presència de senyals d'alarma, es determinarà la necessitat de realitzar altres estudis diagnòstics.
Valoració: És important preparar prèviament a l'aplicació de la prova el llistat d'ítems a valorar segons l'edat en mesos del subjecte. Estudiar les normes específiques d'aplicació de cada ítem i preparar el material que serà necessari.
FASE 2: TEST DE DESENVOLUPAMENT BRUNET-LEZINE
Objectiu: valoració psicopedagògica d'un nena de l'aula 2-3 anys d'una escoleta pública diagnosticada de hipoacusia neurosensorial severa bilateral.
Instruments: Brune-Lézine, observació.
Desenvolupament: Després de la derivació de l'educadora de l'escoleta a través del full de derivació, de l'entrevista amb la tutora i de l'entrevista familiar, vàrem passar la prova de Brunet-Lézine a la nena.
Hi ha antecedents familiars de sordesa en la familia del pare. Als tres dies de nàixer, la nena ja no va superar la prova auditiva que es fan a l'hospital. Després li van fer diferents proves d'audició com els potencials auditius, drenatges, etc. Actualment porta audífons.
La nena té dos anys i vuit mesos. Les proves del Brunet Lezinne avalua la part motriu, la cognitiva, la del llenguatge i la social. Els ítems relacionats amb el llenguatge i sobretot amb l'expressiu són les que van donar més baix. Encara que teniem dubtes de si la comprensió era bona. De totes maneres era un dia que semblava que no funcionava ben bé els audífons, ja ho va dir també la tutora. Però si quan li parlem ens acompanyem de gestos la comprensió millorava molt. En les llàmines coneixia tots els objectes i els assenyalava, però no els nombrava tot i que sabia com es deia (alguns), segons la tutora, també coneixeia els objectes de la prova, els assenyalava però no els nombrava. Així com, les accions com pentinar a la nena, donar-li aigua, seure a la cadira, etc. Comprén ordres senzilles, sempre si la reforcem amb els gestos i sobretot si estan molt contextualitzades. De totes maneres ens va dir la tutora que diu alguna paraula però que és molt timida i en situacions noves no vol parlar encara que ho sàpiga.
Els resultats de la prova van donar dins de la franja de de 70 a 100 excepte els ítems de llenguatge que van donar per davall de 70 i és la part més afectada i la que s'ha de treballar.
Valoració: Em sembla molt difícil fer una valoració psicopedagògica a infants tant petits, ja que no sempre demostren tot el que fan o el que saben ja que estan molt condicionats pel context. Ja que l'avaluació és un tant artificial des de la visió dels nens, l'hem de fer en un medi natural de la nena, com l'escoleta i després d'establir contacte amb ella com col·laborar amb la tutora dins de l'aula, parlar amb els pares davant d'ella, etc. Per tant, crec que és important fer més proves, observacions i treure informacions dels pares i educadores per saber si ho fan en altres contextos.
Instruments: Brune-Lézine, observació.
Desenvolupament: Després de la derivació de l'educadora de l'escoleta a través del full de derivació, de l'entrevista amb la tutora i de l'entrevista familiar, vàrem passar la prova de Brunet-Lézine a la nena.
Hi ha antecedents familiars de sordesa en la familia del pare. Als tres dies de nàixer, la nena ja no va superar la prova auditiva que es fan a l'hospital. Després li van fer diferents proves d'audició com els potencials auditius, drenatges, etc. Actualment porta audífons.
La nena té dos anys i vuit mesos. Les proves del Brunet Lezinne avalua la part motriu, la cognitiva, la del llenguatge i la social. Els ítems relacionats amb el llenguatge i sobretot amb l'expressiu són les que van donar més baix. Encara que teniem dubtes de si la comprensió era bona. De totes maneres era un dia que semblava que no funcionava ben bé els audífons, ja ho va dir també la tutora. Però si quan li parlem ens acompanyem de gestos la comprensió millorava molt. En les llàmines coneixia tots els objectes i els assenyalava, però no els nombrava tot i que sabia com es deia (alguns), segons la tutora, també coneixeia els objectes de la prova, els assenyalava però no els nombrava. Així com, les accions com pentinar a la nena, donar-li aigua, seure a la cadira, etc. Comprén ordres senzilles, sempre si la reforcem amb els gestos i sobretot si estan molt contextualitzades. De totes maneres ens va dir la tutora que diu alguna paraula però que és molt timida i en situacions noves no vol parlar encara que ho sàpiga.
Els resultats de la prova van donar dins de la franja de de 70 a 100 excepte els ítems de llenguatge que van donar per davall de 70 i és la part més afectada i la que s'ha de treballar.
Valoració: Em sembla molt difícil fer una valoració psicopedagògica a infants tant petits, ja que no sempre demostren tot el que fan o el que saben ja que estan molt condicionats pel context. Ja que l'avaluació és un tant artificial des de la visió dels nens, l'hem de fer en un medi natural de la nena, com l'escoleta i després d'establir contacte amb ella com col·laborar amb la tutora dins de l'aula, parlar amb els pares davant d'ella, etc. Per tant, crec que és important fer més proves, observacions i treure informacions dels pares i educadores per saber si ho fan en altres contextos.
domingo, 12 de abril de 2015
FASE 1: DETECCIÓ DE LES NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS D'UN NEN DE 2-3 ANYS
Objectiu: Derivació per part de la tutora de l'aula de 2-3 anys d'una escoleta pública d'un nen de l'aula de 2-3 anys amb sospita de la síndrome de Dandy Walker.
Instruments:
- Protocol de derivació
- Full de demanda
Desenvolupament: La tutora va derivar al nen amb sospita de la síndrome Dandy Walker a l'equip psicopedagògic amb la intenció de que es faci una valoració de les seves capacitats del nen i del context per a dissenyar la resposta educativa més adient per a ell.
Valoració: La demanda va ser adient i es va cursar a través del protocol destinat a tal efecte per a començar l'itinerari per l'atenció a les necessitats educatives especials del nen. Després de rebre la demanda, es va parlar amb la tutora i es va consensuar les actuacions amb l'equip psicopedagògic.
Instruments:
- Protocol de derivació
- Full de demanda
Desenvolupament: La tutora va derivar al nen amb sospita de la síndrome Dandy Walker a l'equip psicopedagògic amb la intenció de que es faci una valoració de les seves capacitats del nen i del context per a dissenyar la resposta educativa més adient per a ell.
Valoració: La demanda va ser adient i es va cursar a través del protocol destinat a tal efecte per a començar l'itinerari per l'atenció a les necessitats educatives especials del nen. Després de rebre la demanda, es va parlar amb la tutora i es va consensuar les actuacions amb l'equip psicopedagògic.
FASE 1: DETECCIÓ DE LES NECESSITATS EDUCATIVES D'UNA NENA AMB DEFICIÈNCIA AUDITIVA
Objectiu: Derivació per part de la tutora de l'aula de 2-3 anys d'una escoleta pública d'una nena de l'aula de 2-3 anys amb deficiència auditiva severa
Instruments:
- Protocol de derivació
- Full de demanda
Desenvolupament: La tutora va derivar a la nena amb deficiència auditiva a l'equip psicopedagògic amb la intenció de que es faci una valoració de les seves capacitats de la nena i del context per a dissenyar la resposta educativa més adient per a ella.
Valoració: La demanda va ser adient i es va cursar a través del protocol destinat a tal efecte per a començar l'itinerari per l'atenció a les necessitats educatives especials de la nena. Després de rebre la demanda, es va parlar amb la tutora i es va consensuar les actuacions amb l'equip psicopedagògic.
Instruments:
- Protocol de derivació
- Full de demanda
Desenvolupament: La tutora va derivar a la nena amb deficiència auditiva a l'equip psicopedagògic amb la intenció de que es faci una valoració de les seves capacitats de la nena i del context per a dissenyar la resposta educativa més adient per a ella.
Valoració: La demanda va ser adient i es va cursar a través del protocol destinat a tal efecte per a començar l'itinerari per l'atenció a les necessitats educatives especials de la nena. Després de rebre la demanda, es va parlar amb la tutora i es va consensuar les actuacions amb l'equip psicopedagògic.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)