FASE 2: RESULTATS DE L'AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA

Objectiu: Resultats de l'avaluació de l'infant amb sospita de la síndrome Dandy Walker. 

Instruments: Brunet:Lezine, escala del desenvoluapemnt Haizea-Llevant, escala de desenvolupament Battelle, Currículum Carolina, a través de l'observació en les activitats de l'aula, del menjador i al pati, a través de l'entrevista amb la tutora i amb els pares.

Desenvolupament:

Atenció, percepció i memòria

• Manté l'atenció bastant estona en activitats de gran grup que suposen seguir les explicacions o activitats de l'educadora (p.ex: en l'assemblea és capaç de mantenir-se assegut durant quasi tota l'activitat i seguir les cançons que es canten reproduint els gestos).
• Li costa mantenir l’atenció sostinguda, li costa mantenir l’atenció en activitats que suposen una mica de concentració. A vegades passa d’una activitat a l’altra molt ràpidament i de manera ininterrompuda.
• Recorda alguns gestos treballats a les cançons a l’aula.

Desenvolupament general:

• Segons les dades obtingudes a través de l'Escala de Desenvolupament Psicomotriu de la Primera Infància Brunet-Lézine, el desenvolupament de l'infant mostra un endarreriment segons la seva edat cronològica, tant a nivell de Socialització, com Postural com de Coordinació Visomotora així com en l'àrea del desenvolupament del llenguatge oral. El nen no es va mostrar molt col·laborador a l’hora de realitzar les activitats que se li proposaven, pel què alguns aspectes va costar de valorar.

Desenvolupament cognitiu i lingüístic:

• Joc simbòlic: utilitza les coses per la seva funció, representa accions senzilles (canviar un bebé, donar-li de menjar, rentar-lo, etc.) encara que se li ha de proposar, no s’ha observat que ho realitzi de manera espontània. No realitza un joc de representar “com si” amb un objecte de forma similar.
• Associacions a través de les imatges: no realitza associacions a través d’imatges.
• Llenguatge: pel que fa al llenguatge expressiu, mostra un endarreriment significatiu en aquesta àrea (mostra un vocabulari molt reduït, menys de deu paraules, no fa frases, produeix pocs sons i onomatopeies, diu “si” i “no” amb significat). Pel que fa al llenguatge comprensiu, reconeix alguns objectes quotidians quan se li anomena i algunes ordres relacionades amb les rutines i el context.
• L'infant es comunica assenyalant allò que li interessa, cridant l’atenció de l’adult aixecant la mà per dirigir-se a ell i realitzant algun gest natural.

Relacions socials amb adults i amb iguals:

• Es relaciona bé amb la seva educadora i adults coneguts.
• Amb els seus iguals desenvolupa joc en paral·lel i es mostra sociable amb ells. Comença a iniciar contactes comunicatius amb els seus companys (els toca, els somriu i realitza algun gest).

Desenvolupament emocional:

És un nen que es mostra alegre i afectuós. Acudeix content a l’escoleta i es va adaptar amb facilitat al centre i a l’aula. A vegades mostra baixa tolerància a la frustració (hi ha vegades que no vol realitzar allò que se li proposa i reacciona gemegant o plorant), encara que si es continua proposant la tasca que se li havia encomanat acaba realitzant-la.

Desenvolupament motriu:

El nen mostra un endarreriment en el seu desenvolupament motor: malgrat que camina i es desplaça autònomament, la seva marxa a vegades és un poc inestable; puja escales recolzant les mans als esglaons i no baixa escales tot sol; no salta ni es manté sobre un peu; li costa caminar cap endarrere i no xuta una pilota.

Valoració:
Ha estat un problema en algunes ocasions aconseguir la col·laboració del nen perquè no té constància en les activitats que li suposen una dificultat, es nega constantment, a més se l'ha de motivar molt i es cansa amb facilitat. A més a més, no entén en moltes ocasions la dinàmica d'això que se li demana, a través del llenguatge entén ordres molt senzilles i lligades al context o a les rutines, per això no entenia l'emparellament per color o formes.
Però aquest problema és una constant en l'avaluació amb infants amb necessitats específiques en aquestes edats, que quasi no tenen llenguatge. Per això crec molt importat repetir les proves en altres situacions i dies que el nen estigui més col·laborador, a més d'aconseguir la informació a través de la tutora i de la família que són els que més ell coneixen. Es pot deixar una graella amb les capacitats que es vol observar a la tutora i així ella pot programar activitats que facilitin aquesta observació.