FASE 2: NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS

Objectiu: Determinar les necessitats educatives especials que presenta l'infant amb sospita de la síndrome Dandy Walker.

Instruments: Les proves psicopedagògiques, l'observació pautada, i les entrevistes i qüestionaris a la tutora i la família.

Desenvolupament:

L'infant presenta les següents necessitats educatives especials:

• Necessita iniciar i respondre a intercanvis comunicatius amb els adults i amb els iguals.
• Necessita augmentar la seva capacitat de comunicació gestual i verbal per expressar els seus sentiments, emocions i preferències.
• Necessita expressar-se oralment, utilitzant el vocabulari bàsic i frases morfològicament correctes.
• Necessita participar en situacions de comunicació en grup.
• Necessita millorar els hàbits d’autonomia personal tant a l’escola com a casa (menjar autònomament utilitzant cullera/forquilla, rentar-se i eixugar-se mans i boca, vestir-se i desvestir-se autònomament augmentant gradualment la dificultat de les peces de roba).
• Necessita aprendre els atributs dels objectes (color, forma, mesura).
• Necessita desenvolupar la representació i simbolització, desenvolupant un joc simbòlic.
• Necessita millorar la seva capacitat d’atenció i concentració, sobre tot en activitats que requereixen atenció sostinguda.
• Necessita adquirir conceptes espai-temporals bàsics (dalt/baix; dia/nit; etc.).
• Necessita millorar la seva motricitat tant fina com gruixuda.
• Necessita augmentar la seva capacitat de tolerància a la frustració.
• Necessita una situació educativa clara i ben estructurada.
• Necessita realitzar tasques concretes, curtes i motivadores, on li quedi clar el començament i acabament de cada activitat.
• Necessita rebre ajudes adequades, seqüenciades i ajustades a cada activitat.
• Necessita rebre reforç positiu en els seus avanços.

Valoració:

A partit d'aquestes necessitats es desenvoluparà un programa d'actuació en coordinació amb els recursos per a l'educació especial dels mestres de PT  (pedagogia terapèutica) i AL (audició i llenguatge) i unes orientacions a la tutora i a la família per a aconseguir que els dos contextos es coordinen per a treballar en la mateixa direcció i així aconseguir que els aprenentatges que l'infant aconsegueix en un context es pugui generalitzar a altre context (Brofenbrenner).